Bon dia, tot el guau dia.
Vaig néixer a l’arxipèlag canari, concretament a Fuerteventura.
Vaig ser abandonada al cap de poques hores de néixer, en un contenidor soterrat amb el meu germà. Un ésser maligne, ens havia apartat de la nostra mare. Deixant-nos a la nostra sort.
Una noia, a 15 dies de portar el món cadell humà. Em va sentir plorar per la mort del meu ser estimat. Sense pensar ni un segon en el seu estat de gestació. Va descendir fins a la fosca profunditat, on esperava el meu cru destí. A les seves mans vaig sentir-me protegida. Ella em trobaria un bon humà, que em cuides i ensenyes a viure en aquest món, tan poc natural.
Ot no pretenia quedar-se amb mi, ja tenia altres dues a la seva ciutat natal. Però es va oferir a fer-se càrrec, en cas que ningú em volgués. Com el coneixien i sabien del seu amor els animals, ja no vàrem buscar més. En quant li van comunicar, només va somriure, comprenent que el seu oferiment, concloïa amb la recerca d’un lloc per viure.
Em va alimentar amb biberó, em portava a tot arreu i m’ensenyava a relacionar-me amb els humans. Va ser una època divertida, interessant, on vam córrer, nadar i jugar per tota l’illa.
Els humans quan parlen de mi. Diuen que sóc una gossa feliç, és cert.
L’època més feixuga la vam viure en tornar a ciutat. No es viu, ni es pot fer el mateix que a la natura. El principal canvi que vaig patir. Els gossos de ciutat, són uns estressats sense maneres.
Jo anava tota contenta amb l’Ot, olorant la ciutat. Res a veure amb l’aroma a sol i sal de la meva illa de naixement. La prolificació de coloms, és el que em resulta més distret.
Ara començarem una altra aventura de natura.
